Un bon campaner ha de saber en quins moments ha de tocar i per què. Per aquest motiu, la sessió del dia 22 de febrer de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas es va centrar en el calendari litúrgic i festiu de la tradició catalana. De la mà del professor Nil Rider, els alumnes van aprofundir en la concepció del temps diari, setmanal i anual, així com en la classificació de les diferents festivitats de la tradició catòlica, aspectes fonamentals per comprendre la variació dels tocs de campana al llarg de l’any.

La part pràctica de la sessió va estar dedicada als tocs de difunts. Amb el professor Xavier Pallàs, els participants van aprendre a interpretar tocs tradicionals de localitats com Llanars, Ribes de Freser i Avinyó. Aquests tocs presenten particularitats segons si el difunt és un home o una dona. Antigament, encara eren més detallats, ja que podien indicar el nombre de capellans que assistirien al funeral o si el difunt era de la vila o de fora.

El 14 de desembre es va celebrar una nova sessió del curs de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, centrada en l’aprenentatge dels tocs de campana tradicionals de Santa Maria de Seva. Aquesta vegada, els alumnes van tenir l’oportunitat de conèixer i practicar dos tocs molt especials: el toc de bateig i el toc de festa, tal com els interpreten la Pilar Tortadés i en Gil Vilarrassa, campaners de Seva.

Durant la part pràctica, es va posar èmfasi en la importància de mantenir viu aquest patrimoni sonor i en la transmissió oral dels ritmes i melodies dels tocs tradicionals. Els dos tocs que es van treballar tenen una particularitat que facilita recordar el seu ritme: una catarella que es recita mentre es fa el repic de les campanes petites. En el cas del toc de bateig, es fa sonar seguint la cadència: “És nen, és nena, és nen, és nena…”, un patró que marca el compàs del toc. La diferència principal entre el toc de bateig i el de festa rau en el fet que, en aquest darrer, també es voguen les campanes grans, afegint solemnitat i alegria a la celebració.

La sessió va comptar també amb una part teòrica impartida pel professor Daniel Vilarrúbies, que va aprofundir en les característiques del toc manual de campanes tradicional de Catalunya. Vilarrúbies va destacar que el toc manual no només implica unes tècniques específiques per fer sonar les campanes, sinó que també està condicionat pels mecanismes i elements que formen part de les instal·lacions campaneres. La forma del jou, la mida i el pes dels batalls, l’ús de palanques i topalls, així com la col·locació de les cordes, són factors determinants per al so i el ritme del toc.

Aquesta sessió del curs va reforçar la idea que l’Escola de Campaners vol transmetre als seus alumnes: cada campanar té la seva pròpia veu, i la millor manera de preservar aquest patrimoni immaterial és aprendre, respectar i perpetuar els tocs tradicionals que l’acompanyen.

El passat 9 de novembre, els alumnes de l’Escola de Campaners van tenir l’oportunitat d’aprendre a tocar quatre campanes alhora, una habilitat que combina destresa manual i coordinació. Aquesta tècnica, que el professor Xavier Pallàs va aprendre del campaner de Joanetes Llorenç Llongarriu, s’utilitzava principalment per a les festes i bateigs.

Per dominar aquesta tècnica, el campaner s’ha de situar en una postura asseguda i fer sonar les campanes grans amb els peus, mentre que amb les mans acciona les campanes petites. Aquesta curiosa combinació de moviments permet tocar diferents tons simultàniament i aconseguir una sonoritat rica i plena. Per a la pràctica, vam treballar el toc de bateig que es realitzava al campanar de Sant Romà de Joanetes, un dels tocs tradicionals més emblemàtiques del lloc.

La sessió pràctica va ser complementada amb una part teòrica a càrrec de Mn. Jordi Font, que va oferir una dissertació sobre el simbolisme de les campanes i el seu paper en la litúrgia. Mn. Font va aprofundir en les inscripcions i les imatges que apareixen a les campanes, destacant la seva importància com a elements de comunicació espiritual i cultural. A més, ens va parlar dels rituals de benedicció de les campanes, comparant les pràctiques d’abans i després del Concili Vaticà II, oferint així una visió completa de l’evolució dels usos litúrgics relacionats amb les campanes.

Aquesta jornada ha estat una excel·lent oportunitat per seguir aprofundint en el món fascinant de les campanes, combinant la seva tècnica, la seva simbologia i el seu significat dins de la tradició litúrgica.

El passat 19 d’octubre es va celebrar la segona sessió del curs de campaners, amb un enfocament especial en les característiques del toc manual de campanes a Catalunya. El professor Daniel Vilarrúbias va ser l’encarregat d’introduir als participants en les tècniques tradicionals catalanes, explicant detalladament el funcionament dels diversos mecanismes que intervenen en el so de les campanes, com el jou, el batall i la col·locació de les cordes. També va oferir una interessant visió comparativa amb altres tradicions europees, com el llançat germànic, el sistema tirolès i diferents estils italians, destacant les seves diferències i similituds amb la nostra cultura campanera.

La part pràctica es va dur a terme al campanar de Joanetes, on, sota la direcció del professor Xavier Pallàs, els alumnes van aprendre tècniques avançades com vogar i asseure les campanes. A través d’un treball de precisió i gràcies a l’aprofitament del propi pes, els alumnes van aconseguir asseure-les amb seguretat i control, seguint les instruccions del professor.

Els dies 20 i 21 de setembre va començar el nou curs de campaners, una iniciativa molt esperada que en aquesta edició va oferir 18 places, totes exhaurides en poc temps. Els participants provenen de diverses comarques catalanes, incloent la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, Osona, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Maresme i la Segarra.

Organitzats en tres grups reduïts, els alumnes van realitzar la part pràctica al campanar de Joanetes, on es van familiaritzar amb les tècniques de tocar a batallades. Durant aquesta primera sessió, van aprendre a lligar i col·locar la corda de tres maneres diferents per interpretar els tocs de foc, mal temps i oració. A més, van iniciar-se en la tècnica del tritlleig, una de les habilitats més especialitzades dins el món dels campaners.

La part teòrica del curs es va impartir conjuntament a Can Trona, on el professor Xavier Pallàs va oferir una introducció a la campana com a element patrimonial material i immaterial. Durant la sessió, es van exposar els aspectes clau que es treballaran al llarg del curs, posant èmfasi en la importància cultural i històrica de les campanes.

Aquesta classe marca l’inici d’una nova etapa de formació que busca preservar i transmetre aquest ofici gairebé oblidat a Catalunya.

Avui s’obre el període d’inscripció per al Curs de Campaners 2024-2025. Podeu matricular-vos des del 2 de setembre a les 12 h fins al 13 de setembre.

Les classes començaran el 20 de setembre i finalitzaran el 21 de juny de 2025. El curs ofereix 18 places, distribuïdes en 3 torns de 6 alumnes per a la part pràctica, que es farà al campanar de Sant Romà de Joanetes. La part teòrica tindrà lloc a l’Espai de Natura i Cultura Can Trona de la Vall d’en Bas. També es preveu una sortida a Sant Esteve d’Olot i a Santa Maria de Cervera.

Podeu trobar tota la informació en el següent enllaç: CURS 2024-2025

El dia 29 de juny es va celebrar la cloenda del primer curs de campaners amb una mostra de tocs al campanar de Joanetes. L’acte, obert al públic, tenia com a objectiu donar a conèixer l’activitat de l’escola a tota la població, fomentant així que, mica en mica, tothom pugui recordar i aprendre el llenguatge de les campanes.

Durant la mostra, es van poder escoltar fins a 20 tocs diferents de campanes que els alumnes han anat aprenent al llarg del curs. Cada toc anava acompanyat d’una explicació a càrrec del Sr. Ramon Gené, president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, sobre el seu significat, ús i les tècniques emprades per a la seva interpretació.

A més, durant l’acte es va fer entrega dels diplomes del curs de campaners als alumnes. També hi van assistir el Sr. Ramon Batlle i la Sra. Núria Caum, director i cap d’estudis de l’ISCREB, amb el qual s’ha signat un conveni per reconèixer el curs de campaners com a curs d’extensió universitària.

La sessió del dia 4 de maig la vam realitzar al campanar de Santa Maria de Cervera. Un campanar que és un gran referent i model a seguir per tothom que vulgui aprendre a tocar les campanes a Catalunya. La part pràctica va estar guiada per en Ramon Gené, que ens va ensenyar els principals tocs que interpreten els Campaners de Cervera. Un dels més característics és el toc del bilandó, que es toca amb una cadira de campaner de quatre pedals. També, vam poder practicar el toc de festa posant a seure una de les campanes grans.

A la part teòrica, vam poder repassar amb en Xavier Pallàs tot el que s’ha de tenir en compte per restaurar, conservar i fer més segur un campanar.

La setena sessió del curs de campaners l’hem dedicada a aprendre a tocar el tritllo major o repic solemne. Aquest toc s’interpreta en dates assenyalades i per la festa major dels pobles. És un toc força complex en el qual intervenen diversos campaners. Mentre un fa tritllar les campanes petites, els altres van fent passades alternant les dues campanes grans. Cada grup d’alumnes ha practicat amb un patró rítmic diferent que hem recollit a Seva, Taradell i Sant Privat d’en Bas.

La part teòrica l’ha impartit en Blai Ciurana que ens ha mostrat els diferents mecanismes per tocar les campanes automàticament, explicant les seves característiques, avantatges i inconvenients. També ens ha donat consells per compaginar el toc automàtic i manual.

En aquesta sisena edició, l’Escola de Campaners s’ha desplaçat a Olot per tal que els alumnes poguessin practicar amb la cadira de campaner de l’església de Sant Esteve. Durant la classe han practicat els tocs de bateig de Joanetes i de Les Preses. Tot i que les dues poblacions estan a pocs quilòmetres de distància, els tocs ja tenen diferències. Això demostra la gran riquesa del llenguatge de les campanes i la importància de fer recerca a cada poble per poder recuperar i conservar aquest patrimoni immaterial. A l’església de Sant Esteve, també han pogut conèixer el rogle de campanes i la matraca.

Aprofitant la visita a Olot, la part teòrica es va fer a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, on guiats pel professor Nil Rider vam tenir l’oportunitat de consultar tres consuetes de campaner de la parròquia de Sant Esteve datades als anys 1742, 1824 i 1828.