L’Escola de Campaners clou la tercera edició del curs amb una mostra pública de 26 tocs manuals de campana

L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas ha posat punt final a la tercera edició del curs amb una jornada molt especial al campanar de Sant Romà de Joanetes. Familiars, veïns i persones interessades en el patrimoni campaner van poder assistir a una mostra pública en què els alumnes van interpretar fins a 26 tocs manuals de campana apresos al llarg del curs.

La mostra va permetre descobrir la gran riquesa i diversitat del llenguatge tradicional de les campanes. Els assistents van poder escoltar tocs litúrgics, festius, de difunts i també alguns dels antics senyals civils que, durant segles, van servir per comunicar-se amb tota la població. Més enllà de demostrar les habilitats adquirides pels alumnes, l’activitat va voler acostar aquest patrimoni cultural immaterial a la ciutadania i posar en valor la importància de preservar-lo i transmetre’l.

Per facilitar la comprensió de cada interpretació, el professor Nil Rider va anar presentant cadascun dels tocs, explicant-ne la funció, el significat i el context tradicional en què s’utilitzava. Aquesta contextualització va permetre als assistents entendre que darrere de cada toc hi ha una manera de comunicar, una història i una identitat pròpies de cada comunitat.

La jornada va concloure amb el lliurament dels diplomes acreditatius als alumnes que han completat la formació. L’acte va comptar amb la participació del director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), Mn. Ramon Batlle; de la cap d’estudis, Núria Caum; i del regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, que van felicitar els participants per l’esforç i el compromís demostrats durant el curs.

Amb aquesta tercera promoció, l’Escola de Campaners continua avançant en el seu principal objectiu: formar nous campaners i garantir la continuïtat dels tocs manuals de campana, un patrimoni reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Cada nou alumne representa una oportunitat més perquè aquest llenguatge sonor mil·lenari continuï viu als campanars del nostre país.

Gràcies a totes les persones que ens heu acompanyat al llarg d’aquest curs i, molt especialment, als alumnes, professorat i col·laboradors que ho han fet possible.

L’Escola de Campaners celebra el final del tercer curs amb una mostra de tocs manuals a Joanetes

L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas – Llorenç Llongarriu arriba al final del seu tercer curs i, com ja és tradició, celebrarà la cloenda amb una mostra de tocs manuals de campana. L’acte vol ser una nova oportunitat per donar a conèixer aquest llenguatge patrimonial, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i alhora permetrà comprovar les habilitats i coneixements adquirits pels nous alumnes durant el curs.

La jornada tindrà lloc el dissabte 27 de juny, a les 11.30 h, al campanar de Sant Romà de Joanetes (La Vall d’en Bas). En primer lloc, es farà una mostra de tocs manuals presentada pel professor Nil Rider. En total, està previst interpretar vint-i-sis tocs de campana diferents, molts dels quals han estat documentats i recuperats gràcies a la tasca de recerca i transmissió impulsada des de la mateixa Escola de Campaners. L’acte conclourà amb el lliurament dels diplomes als alumnes, que anirà a càrrec de Mn. Ramon Batlle i Núria Caum, director i cap d’estudis de l’ISCREB. L’acte és gratuït i obert a tothom.

Visitem Cervera, un dels millors campanars del país

Per dur a terme aquesta sessió ens vam desplaçar a Cervera per practicar en un dels campanars més interessants de Catalunya: el de Santa Maria de Cervera.

La primera part de la jornada es va desenvolupar al local parroquial, on el professor Xavier Pallàs va impartir la classe de Conservació i Seguretat als Campanars. Es tracta d’una matèria imprescindible en la formació dels futurs campaners, ja que molts campanars presenten deficiències de conservació que poden comportar problemes estructurals i riscos per a la seguretat. Per aquest motiu, és important que els campaners aprenguin a detectar les necessitats de manteniment i adquireixin els coneixements bàsics per dur a terme petites reparacions i actuacions preventives.

La segona part de la sessió va tenir lloc al campanar de Santa Maria de Cervera. Allà, el professor Ramon Gené, juntament amb diversos membres de la Colla de Campaners de Cervera, ens van ensenyar alguns dels tocs més representatius d’aquest campanar, com ara el toc per cridar els campaners o el toc de bilandó. Els alumnes van poder practicar el repic de les campanes, els tocs amb la cadira de campaners, així com vogar i asseure les grans campanes del conjunt, una experiència pràctica molt enriquidora que els va permetre conèixer de primera mà les particularitats d’aquest magnífic campanar.

La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques. El professor Blai Ciurana va explicar amb detall cadascun dels sistemes que es troben habitualment a Catalunya, tot posant especial èmfasi en els aspectes que cal tenir en compte durant el toc manual per evitar-ne el deteriorament. Igualment, es van comentar els criteris que han de seguir els instal·ladors per tal de no dificultar ni impedir la pràctica del toc manual, garantint així la convivència entre tradició i automatització.

La part pràctica, conduïda per Xavier Pallàs, es va centrar en els tocs solemnes i festius. Aquests es caracteritzen per la interpretació del tritlleig o d’un repic rítmic i viu amb les campanes petites, mentre que les més grans es mantenen assegudes, realitzant passades alternes. Per tal d’assolir una bona coordinació i mantenir el ritme entre les diferents campanes, els alumnes van dur a terme diversos exercicis per millorar el control del moviment de la campana. Entre aquests, destaca la pràctica d’asseure la campana sense recolzar la palanca al topall, una tècnica que exigeix un domini precís de la corda, tant en l’aplicació de la força a cada tibada com en el control de la frenada.

L’Escola de Campaners descobreix el patrimoni campaner d’Olot

El passat 14 de març, les classes de l’Escola de Campaners es van traslladar a Olot per conèixer de prop el patrimoni campaner de la basílica de Sant Esteve.

La jornada va començar amb la part teòrica a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. La sessió va anar a càrrec de l’historiador i tècnic arxiver de la catedral de Barcelona, Nil Rider, que va explicar com es documentaven tradicionalment els tocs de campanes. Els alumnes van poder consultar diverses consuetes dels segles XVIII i XIX conservades a l’arxiu, uns documents que descriuen els diferents tocs i les tasques que desenvolupaven els campaners en la vida quotidiana de les esglésies.

A continuació, la classe es va traslladar a la basílica de Sant Esteve per realitzar la part pràctica. El professor Xavier Pallàs va guiar un recorregut per l’edifici per explicar els diferents elements vinculats al món campaner. A l’interior de la nau, els alumnes van poder observar i conèixer el funcionament del tintinacle, les campanetes de mà, la campana d’eixir de missa i el rogle.

La visita va culminar al campanar, on els participants van descobrir el funcionament de l’antic rellotge de torre, la matraca i el conjunt de campanes litúrgiques. Finalment, van poder provar la cadira de campaner, un sistema tradicional que permet tocar quatre campanes alhora: dues amb les mans i dues amb els peus mitjançant uns pedals.

El calendari i els tocs de difunts, protagonistes de la darrera sessió de l’Escola de Campaners

Saber quan i per què es toquen les campanes és fonamental per a qualsevol campaner. El toc no és mai casual: respon a un moment concret del calendari i a una funció determinada dins la vida religiosa o comunitària. Per això, a l’escola de campaners dediquem una sessió específica a aprofundir en el calendari litúrgic i festiu, base imprescindible per entendre el sentit dels diferents tocs.

Enguany, la classe teòrica ha anat a càrrec de Margarida Güell, que ha guiat l’alumnat a través dels diferents cicles del calendari litúrgic, tot explicant la distinció entre festes fixes i festes mòbils. La sessió també ha abordat la manera com s’ha estructurat el dia històricament —amb les hores canòniques i els ritmes marcats per la llum solar— i com aquesta organització ha condicionat els diversos tocs de campana que marcaven la vida quotidiana.

La part pràctica, conduïda per Xavier Pallàs, s’ha centrat en els tocs de difunts, un dels àmbits més interessants de la tradició campanera. Aquests tocs varien segons el bisbat i, fins i tot, presenten variants pròpies a escala local. Aquesta riquesa i diversitat fan que la transmissió sigui especialment important.

Durant la pràctica, els alumnes han pogut conèixer i interpretar els tocs documentats en diverses poblacions: Santa Pau, Fontcoberta, Joanetes, Gombrèn, Avinyó i Ribera de Cardós. Cada toc, amb les seves particularitats rítmiques i estructurals, reflecteix una manera pròpia de transmetre la informació sobre el difunt i expressar el dol.

Recerca i investigació: Primer pas per recuperar els tocs tradicionals de campanes

La cinquena sessió del curs de campaners s’ha dedicat a dotar els alumnes d’eines d’investigació i recerca amb l’objectiu de recuperar i documentar els tocs tradicionals de campanes. El professor Xavier Pallàs ha plantejat tres grans línies de treball per iniciar aquesta tasca.

La primera consisteix en la visita als campanars per catalogar les campanes, amb la finalitat de conèixer quines peces hi ha, determinar-ne el valor patrimonial i avaluar-ne l’estat de conservació. La segona línia d’investigació se centra en la realització d’entrevistes a antics campaners o a persones que encara poden conservar la memòria dels tocs tradicionals. Finalment, també s’han presentat eines per a la recerca en arxius, amb l’objectiu de localitzar documentació històrica relacionada amb els campanars i els tocs de campanes.

La segona part de la sessió s’ha dut a terme al campanar de Joanetes, amb el professor Jesús Martínez, campaner de Santa Maria de Montblanc i de la Catedral de Tarragona. En aquest espai, els alumnes han pogut practicar alguns tocs específics de la catedral, com el toc de prima i el toc de classe, posant en pràctica els coneixements adquirits.

Les campanes tenen ànima?

Les campanes tenen ànima?

Amb aquesta pregunta suggeridora, Mn. Jordi Font va iniciar la quarta sessió del curs de campaners, dedicada a la simbologia de les campanes. Al llarg de la seva exposició, va anar desgranant els diversos usos de les campanes dins la litúrgia cristiana, prenent com a fil conductor les inscripcions que moltes d’elles porten gravades. A través d’aquests textos, les campanes es revelen no només com a instruments sonors, sinó com a testimonis de fe, història i identitat comunitària.

La sessió també va incloure una explicació detallada dels rituals de benedicció de les campanes, posant especial èmfasi en l’expressivitat i el simbolisme d’aquest acte. La benedicció confereix a la campana un caràcter propi, gairebé personal, que reforça la idea que cada campana té una veu i una funció dins la vida litúrgica i social del poble.

La part pràctica va anar a càrrec del professor Xavier Pallàs, que va iniciar els alumnes en la tècnica de tocar quatre campanes alhora: dues amb les mans i dues amb els peus. Per posar-ho en pràctica, van treballar el toc de bateig de Joanetes, un toc que li havia ensenyat en Llorenç Llongarriu, el campaner a qui està dedicada l’escola. Una experiència intensa i enriquidora que connecta l’aprenentatge amb la tradició viva del toc manual de campanes.

Els alumnes del curs de campaners progressen a molt bon ritme

La tercera sessió del curs de campaners es va celebrar els dies 21 i 22 de novembre. A la part pràctica vam continuar treballant amb el professor Xavier Pallàs la tècnica de vogar i d’asseure les campanes. Ara els alumnes ja són capaços de fer passades aconseguint tornar a asseure la campana amb una sola tibada de corda, un progrés important en el control i la sensibilitat del moviment. També vam practicar el toc de baptisme i el toc de festa de Santa Maria de Seva.

La part teòrica, impartida al Centre de Natura i Cultura de Can Trona, va anar a càrrec de Daniel Vilarrúbias, que va continuar aprofundint en les característiques del toc manual de campanes a Catalunya. Una manera de tocar que defineix tant els mecanismes utilitzats per fer sonar les campanes com la posició de les cordes i com interactua el campaner i amb la campana.

Preservar una identitat cultural que s’està perdent

La segona sessió del curs de campaners va tenir lloc els dies 24 i 25 d’octubre. La part pràctica es va dur a terme al campanar de Joanetes, on, sota la direcció del professor Xavier Pallàs, els alumnes van aprendre tècniques tradicionals de tocar manualment com vogar i asseure les campanes. Mitjançant un treball de precisió i aprofitant el propi pes del campaner, els participants van aconseguir asseure-les amb seguretat i control, seguint les indicacions del professor.

La part teòrica, celebrada a Can Trona, va anar a càrrec del professor Daniel Vilarrúbias, que, a través de diferents vídeos de campaners d’arreu d’Europa, va mostrar als alumnes com cada regió o comunitat cultural té la seva pròpia manera de fer sonar les campanes. Conèixer aquestes diferències ajuda a valorar la manera genuïna de tocar a Catalunya i a prendre consciència que tocar les campanes manualment va més enllà d’un acte comunicatiu: és una forma de preservar una identitat cultural que s’està perdent.