La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques. El professor Blai Ciurana va explicar amb detall cadascun dels sistemes que es troben habitualment a Catalunya, tot posant especial èmfasi en els aspectes que cal tenir en compte durant el toc manual per evitar-ne el deteriorament. Igualment, es van comentar els criteris que han de seguir els instal·ladors per tal de no dificultar ni impedir la pràctica del toc manual, garantint així la convivència entre tradició i automatització.

La part pràctica, conduïda per Xavier Pallàs, es va centrar en els tocs solemnes i festius. Aquests es caracteritzen per la interpretació del tritlleig o d’un repic rítmic i viu amb les campanes petites, mentre que les més grans es mantenen assegudes, realitzant passades alternes. Per tal d’assolir una bona coordinació i mantenir el ritme entre les diferents campanes, els alumnes van dur a terme diversos exercicis per millorar el control del moviment de la campana. Entre aquests, destaca la pràctica d’asseure la campana sense recolzar la palanca al topall, una tècnica que exigeix un domini precís de la corda, tant en l’aplicació de la força a cada tibada com en el control de la frenada.

Deixa un comentari